ASSUÉVAR
(Alt Palància): EL CARRASCAR I EL BARRANC DE LA FALAGUERA
Eixida
senderista núm. 136 (25.2.2017)
Organitza
i guia: Francesc Montagud
Crònica:
Vicent San Sebastián i Mª José Cataluña
------------------------------------------------------------------
Eren
les set i mitja del matí, quan comencem a arribar els integrants del
col·lectiu a la Plaça Major, l'escenari habitual de trobada abans
de cada eixida. Ens esperava una hora de carretera fins a arribar al
nostre destí: la localitat d'Azuébar, situada en la comarca de
l'Alt Palància. Es tracta d'un xicotet poble de poc més tres-cents
habitants, amb un terme municipal que s'endinsa en el cor de la Serra
d'Espadà, un parc natural que compta amb uns paisatges privilegiats.
Una
vegada arribem, percebem la baixa temperatura de l'ambient, la qual
feia necessari, més si és possible, el café de rigor que sempre
prenem abans de cada excursió. Una vegada arribem al punt d'inici de
la ruta, Paco Montagud ens va explicar les principals
característiques de la zona que consta d'una orografia complicada,
amb terrenys escarpats i barrancs profunds, a més d'una vegetació
abundant.
Comencem
la ruta amb l'ascens al pic del Carrascar des del poble. Una vegada
arribem a la seua base, comencem la pujada travessant els grans blocs
de terra roja del camí de Saz, sempre rodejats d'una densa
vegetació. A mitjan matí, abans de coronar el pic, parem per a
l'esmorzar, on compartim el que havíem portat. No obstant això,
només uns valents es van decidir a aconseguir la cima mentres la
resta esperava que tornaren de realitzar la difícil labor.
Una
vegada ens vam tornar a reagrupar, vam descendir per
la Masia de la Mosquera, que en una altra època va estar
lligada a l'extracció del suro, perquè en esta zona abunda la
surera mediterrània. Encara que en l'actualitat la masia es troba en
evident estat d'abandó, continua sent un punt de referència per als
excursionistes.
Després
de contemplar i inspeccionar durant una estona el vetust edifici,
continuem la ruta pel Barranc de la Falaguera, el nom de la qual es
deu a la gran quantitat de falagueres que es troben en el seu curs.
Seguim el trajecte fins a enllaçar novament amb el camí de Saz, el
punt inicial del nostre recorregut, tancant el cercle del que va ser
una gran excursió.
En
acabar de dinar, vam fer una volta pel poble i observem un detall
curiós: la majoria de cases tenen rellotges de sol en les seues
façanes. També visitem un antic llavador de roba, que encara hui
està en funcionament, com així ho feia veure una senyora que estava
fent ús d'ell en eixe moment. A la fi, tornarem a casa amb el record
d'un agradable dia amb una gent excepcional.
