Sopar dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira: 8-novembre-2013

|



La gala literària que enguany compleix vint-i-cinc anys ha reunit a Alzira al voltant de 700 persones, entre les quals hi ha representants del món de l’economia, la cultura, la política, les associacions i l’educació valencianes. La formen set modalitats literàries: novel·la, assaig, teatre, poesia, divulgació científica, teatre juvenil i teatre infantil, i amb un total de 199 obres originals, dada que dóna una idea de l’excel·lent moment literari que estem vivint.



Tot açò és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Alzira, l’Editorial Bromera, la Universitat de València, la Fundació Bancaixa, la Mancomunitat de la Ribera Alta i la UNED, amb la qual cosa els premis han assolit una consolidació i un nivell que, junt amb els Premis Octubre, els converteix en els més importants que se celebren al País Valencià i en uns dels més rellevants de tot l’àmbit lingüístic. Aquesta nit és el colofó a una setmana de conferències i jornades culturals que enguany han versat sobre els nostres clàssics, dos poetes d’aniversari, Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu.



Els vint-i-dos socis i simpatitzants del Col·lectiu isquerem de la plaça Major, lloc habitual de reunió, cap a les 8.30 h, i alguns viatjaren directament des de València o Sueca. A l’entrada de la Sala Rex, ens oferiren un còctel de benvinguda i aprofitarem per saludar algunes personalitats comarcals. Dins, el local presentava un ambient extraordinari, ple de gom a gom i amb ganes de gaudir de l’acte. Nosaltres estàvem distribuïts en dues taules.



La festa va començar amb l’espectacle que ens oferí “La nova Muixeranga d’Algemesí”, molt aplaudida. Tot seguit, es va presentar la famosa periodista Amàlia Garrigós que va ser qui va conduir la nit. Els set parlaments dels guanyadors i els set de les entitats organitzadores anaren alternat-se amb la música del grup format per dones, “Sis veus per al poeta”, entre les quals estava la cantautora Eva Dénia, i que ens delectaren amb versos d’Estellés bellament musicats.

Als parlaments es va fer ús de la ironia i la metàfora per a descriure la situació actual i també per a explicar el contingut de les obres guanyadores: es va recordar que el 23 d’aquest mes es compleixen 30 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, única norma que des de l’any 1707 en què es va prohibir el valencià, ha intentat recuperar el seu àmbit territorial i social que ha tingut en la nostra història. També es va criticar molt el tancament de RTVV per què és l’únic mitjà públic en la nostra llengua fet a casa nostra amb un potencial i una capacitat de dignificar-la també únics, i es va alertar del perill que açò suposa per la pervivència del valencià.



En aquest punt vull recordar un aforisme de l’escriptor i assagista riberenc Joan Fuster, figura literària mencionada també al parlament final: Quan dic no, a què dic sí ? ” A continuació, els jurats dictaminaren les obres finalistes de les set modalitats, i revelaren els guanyadors, entre els quals cal mencionar Andreu Martín premi de novel·la amb l’obra Les escupinades dels escarabats, i l’alzireny i dramaturg Carles Alberola, premiat en teatre.



Sense adonar-nos-en es feren les dues de la matinada i l’acte va finalitzar amb uns parlaments i un ambient de gran nivell que va resultar entretingut. Amb un bon menú, llibres de regal i amb la satisfacció d’haver acudit a un esdeveniment important per a la nostra cultura, on el Col·lectiu i Sollana estigueren presents un any més. Amb l’esperança que els premis tinguen la merescuda continuïtat i prestigi guanyats al llarg dels anys, tan necessaris també per tot el que signifiquen i aporten, preniem de bell nou el camí de tornada cap a Sollana.




                                                   Francesc Buïgues Bolufer

                                                                       Col·lectiu Ullal

https://picasaweb.google.com/108891874093879902528/GalaSoparLiterariPremisAlzira

Eixida nº 109. 26-0ctubre-2013: El Castell de Benissanó

|



Eixírem de Sollana a les 8:30 i com que arribàrem bastant bé a Benissanó i la visita no la teníem fins les 10:15, el primer que férem va ser esmorzar en un bar ben a prop del castell. Davant del bar estava el Pouet de la Salut on abans la gent solia agafar aigua, però ara està tancat i això no pot ser.

Després d’esmorzar, anàrem al castell on estava esperant-nos Begoña, la nostra guia, qui ens explicà tot el referent a la història del Castell, que data del s. XV i que es va construir per orde del Senyor Luís de Cavanilles Villarrasa, aleshores Governador General; en el transcórrer del temps va passar per diversos propietaris dins de la mateixa família, però va ser l’any 1960 quan va ser adquirit per un empresari i finalment el 1996 el va comprar l’Ajuntament de Benissanó.

El castell està molt ben conservat i restaurat, tant la part baixa, com la segona planta, on hi ha les dependències. El sol del terra té una ceràmica molt bonica i ben conservada, perquè la majoria de rajols són originals, així com també els sostres. Begoña ens va explicar una història molt curiosa, la del Rei de França Francesc I qui després de perdre la guerra contra Carles I, Rei d’Espanya, va ser reclòs al castell de Benissanó i va rebre un bon acolliment a causa del rang que tenia. Un dia de ball, el Rei els digué a les seues filles que ballaren amb ell i elles li van contestar que ni mortes i davant de tal atreviment, el rei les va agafar pels cabells  i així les mostra humiliades al rei de França, doncs bé en una de les dependències del castell, en la sala noble, hi ha un vidriera que representa aquesta història i al voltant de la sala, un fris amb els escuts dels Cavanilles Villarrasa alternant amb una inscripció que diu la frase següent: “la supervia de vos matarà amos a dos” la qual fa també al·lusió a la història.

La Mare de Déu del Fonament és la patrona de Benissanó, va ser descoberta el 1699 per Vicent Monrabal mentre feia unes excavacions a casa seua i es va trobar una medalla de la Mare de Déu, a qui , degut a les circumstàncies de la troballa li posaren aquest nom, castellanitzat incorrectament com VIRGEN DEL FUNDAMENTO.

Visitàrem l’església i el senyor rector, D. Ismael, molt amable, ens explicà les diverses pintures que s’hi conserven, algunes d’elles molt rellevants com la de l’altar major amb la taula de l’Adoració dels Reis Mags, atribuïda al pintor Claudio  de Sant Leocadio, un quadre de la Mare de Déu dels Desemparats de donacions i un quadre de Jesús el Natzaré de Joan de Joanes.

Acabada la visita de l’església, recorreguérem el poble fins la muralla, que ens quedava per veure i miràrem els quatre portals, el de Llíria, el de Bètera i l’últim, el de València i tornàrem a dinar a casa.

Bé, passàrem un matí molt a gust i gaudint d’aquelles coses que ens agraden.

https://picasaweb.google.com/108891874093879902528/EixidaCastellBenissano

 

©2009 Col·lectiu Ullal de Sollana | Template Blue by TNB